Projecte Scriptorium

Traducció al català de llibres de text bàsics universitaris (Càlcul, Física, Química, etc.)

L’objectiu és editar en català llibres bàsics de ciència i tecnologia que habitualment tenen molts usuaris

Llibres publicats en els darrers anys

Des de l’any 2006 en què va començar la col·laboració de la Fundació Torrens-Ibern en el Projecte Scriptorium s’han traduït i editat:

En aquesta nova fase s’han traduït i editat:

Anàlisi Química Quantitativa, de Harris, Daniel C.

quimica

ISBN: 9788429172232

Any d’edició 2009

Enllaç a la publicació

Bioquímica, de Stryer, Lubert; Berg, Jeremy M.; Tymoczko, John L.

bioquimica

ISBN: 9788429176018

Any d’edició 2010

Enllaç a la publicació

Microorganismes, Schaechter, Moselio; Ingraham, Johnn L.; Neidhardt, Frederick C.

microorganismes

ISBN: 9788429118605

Any d’edició 2009

Enllaç a la publicació

Estadística, de Box, George E.P.; Hunter, J. Stuart; Hunter, William G.

estadistica

ISBN: 9788429151701

Any d’edició 2009

Enllaç a la publicació

Física per a la ciència i la tecnologia Vol.2 (traducció al català de la 6a edició original); (vols 1 i 2), de Tipler-Mosca Tipler, Paul A; Mosca, Gene
Volum 1

tipler1

ISBN: 9788429144321

Any d’edició 2011

Enllaç a la publicació

Volum 2

tipler2

ISBN: 9788429151701

Any d’edició 2011

Enllaç a la publicació

Fonaments d’Economia de Krugman, Paul; Wells, Robin; Graddy, Kathryn

economia

ISBN: 9788429126273

Any d’edició 2013

Enllaç a la publicació

Llibres publicats anteriorment

(a) Física, de P.A. Tipler, Editorial Reverté, 1994. Traducció de la tercera edició nord-americana, feta per David Jou, catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’IEC. També s’encarregà de coordinar-ne l’edició.

(b) Calculus. Càlcul infinitesimal, de M. Spivak, Editorial Reverté, 1995. Traducció de la segona edició nord-americana, feta per Carles Casacuberta, professor de geometria i topologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. En coordinà l’edició Manuel Castellet, matemàtic, catedràtic de l’esmentada Universitat i membre de l’IEC.

(c) Introducció a la microbiologia, de JL Ingraham i CA Ingraham, Editorial Reverté, 1999. Traducció de la primera edició nord-americana, feta per un equip coordinat per Ricard Guerrero, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC, i revisada per Mercè Piqueras, aleshores vocal de lexicografia de la Societat Catalana de Biologia.

Motivació

L’objectiu del Projecte Scriptorium és la traducció i publicació en català de llibres bàsics de text universitari de les carreres científiques o tècniques. No podrà parlar-se de normalitat lingüística fins que els llibres d’estudi i de consulta en català no abastin també l’àmbit universitari. És cert que els articles de recerca i la bibliografia avançada són publicats en una gran majoria en anglès, i que cal esperonar els estudiants perquè estudiïn i dominin aquella llengua. Tanmateix, la ciència i la tècnica ultrapassen l’àmbit de la recerca especialitzada i han anat impregnant la societat. Això fa que tota llengua hagi de comptar amb un llenguatge adient per a la descripció, la discussió i la incorporació de les novetats del coneixement científic i tècnic. El llenguatge científic no pot limitar-se al nivell d’ensenyament mitjà o de la divulgació. Ha d’arribar també al nivell universitari, en el qual es produeix la recerca que origina les innovacions. Malgrat això, la publicació de llibres de text universitaris en els àmbits científic i tècnic és un camp encara deficitari en el món editorial català. Diversos factors han motivat aquest fet. Per una banda, la mateixa dificultat de la traducció científica, atès que els principals llibres de text universitaris científics i tècnics solen ser obres escrites en anglès. Per una altra, la poca rendibilitat que la indústria editorial veu en la publicació de llibres d’aquest tipus, ateses la seva reduïda difusió i la constant i necessària renovació de les obres.

Avui dia gairebé cada disciplina científica o tècnica disposa d’algun llibre bàsic que és usat en molts països. Solen ser textos escrits per especialistes que han tractat amb rigor i amb un coneixement excel·lent els aspectes necessaris per a la comprensió bàsica de la matèria. Són obres que, a l’experiència dels autors, uneixen una qualitat didàctica destacada. Alguns textos han esdevingut clàssics (tant les edicions originals com les traduccions a diferents llegües) a còpia de fer-se’n edicions successives que incorporen els darrers avenços en aquell camp. N’hi ha que han sobreviscut als autors que iniciaren l’obra, i es mantenen gràcies al treball de col·legues o deixebles dels autors originals, dels quals han pres el relleu. (Alguns llibres fins i tot han incorporat el nom de l’autor original al mateix títol de l’obra.) A més de ser una eina essencial en la formació dels estudiants, aquests llibres solen ser obres de referència que se segueixen consultant durant molts anys al llarg de la carrera professional, en la investigació i en la docència.

Antecedents

En la dècada de 1990 la Comissió per a l’Estímul de la Cultura Científica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que actuà des del 1989 al 1995, inicià la publicació d’una sèrie de llibres que eren traduccions al català de textos universitaris per a les carreres científiques o tècniques de les terres de parla catalana. La traducció al català la feren especialistes en cada matèria, dirigits per un membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i es comptà amb l’assessorament lingüístic i terminològic de l’Institut i del TERMCAT. Aquesta iniciativa, juntament amb altres de similars que sorgiren també en la dècada de 1990, fou l’esperó per al desenvolupament de nous termes catalans en unes àrees del coneixement que contínuament en reben a partir d’altres llengües, principalment l’anglès.

Es trià el nom de Scriptorium per al projecte perquè evoca el treball dels homes que, des dels escriptoris dels monestirs medievals europeus, varen fer possible la penetració en aquest continent de la ciència àrab, impregnada dels sabers de Grècia i de l’Índia. Entre aquests monestirs, el de Ripoll era el més proper a l’Àndalus, la qual cosa féu possible el contacte directe amb la ciència que els àrabs havien portat d’orient. Monjos mossàrabs contribuïren a la traducció al llatí de les principals obres científiques àrabs. De l’astronomia oriental aprengueren a fabricar alguns aparells com ara el quadrant amb cursor o de sinus i, sobretot, l’astrolabi, instrument molt perfeccionat que es fonamenta en la projecció estereogràfica de l’esfera celest i que permetia resoldre els principals problemes de l’astronomia de l’època. A Ripoll s’escriví el primer tractat en llatí sobre l’ús d’aquest instrument i dels fonaments científics en què estava basat. Per aquesta raó els llibres publicats dins el projecte Scriptorium es distingeixen per un logotip que és la imatge d’un astrolabi.

Transició

El 1999, Ricard Guerrero, president de la Fundació Alsina i Bofill, el Sr. Josep M. Pons, aleshores vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona, i un representant d’Editorial Reverté, entitat que havia publicat els tres primers llibres de la col·lecció Scriptorium, establiren contactes amb el Sr. Lluís Jou, aleshores director del Servei de Política Lingüística per tal de continuar el projecte. Tot i l’interès que el Sr. Jou hi posà, el projecte no trobà finançament. Posteriorment tres entitats catalanes sense ànim de lucre que representen branques diferents del coneixement establiren contactes per tal de recuperar-lo i donar-li continuïtat. Aquestes entitats són:

Fundació Alsina i Bofill, creada el 1997, que actua en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut en les terres de parla catalana, i té com a principals finalitats publicar obres científiques en català i organitzar els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana.

Fundació Congrés de Cultura Catalana, creada el 1979 per continuar la tasca iniciada pel Congrés de Cultura Catalana, que entenia el terme “cultura” en la seva més àmplia definició i intentava esdevenir un instrument per presentar els camins de política cultural que un govern democràtic hauria de seguir.

FTI

Fundació Torrens-Ibern, creada el 1977 amb l’objectiu d’estudiar, difondre i promoure l’aplicació de la llengua i la cultura catalanes en els àmbits tècnic i científic. Entre les seves activitats hi ha l’edició o distribució de llibres i revistes que contribueixin a l’esmentada finalitat.

Les tres entitats esmentades establiren una comissió constituïda per alguns representants de cadascuna d’elles amb la finalitat de desenvolupar una acció conjunta, a la qual podrien adherir-se en el futur altres entitats que es moguin per objectius similars. La Fundació Alsina i Bofill i la Fundació Torrens-Ibern poden aportar la seva experiència en els respectius camps que cobreixen les seves activitats. Pel que fa a la Fundació Congrés de Cultura Catalana, el seu àmbit abasta qualsevol camp de la cultura catalana.

IECPer altra banda, en la reunió del Ple de l’Institut del dia 21 d’octubre de 2002, el Sr. Jordi Sans i Sabrafen féu una intervenció en què proposà la intervenció de l’Institut en la presa de mesures per afavorir l’ús de textos escrits en català en les nostres universitats. Arran d’aquella intervenció, les tres fundacions decidiren sol·licitar a l’Institut d’Estudis Catalans l’assessorament i la coordinació del projecte Scriptorium.

Gestions realitzades

Es creà una comissió amb la finalitat de:

  • Estructurar un Comitè Editor ajudat per un comitè assessor
  • Consultar professors universitaris per decidir els títols que caldria publicar en les diferents especialitats.
  • Demanar pressupostos a les editorials que tenen els drets de publicació a l’Estat espanyol de les obres suggerides pels professors.
  • Sol·licitar la col·laboració de l’Institut pel que fa a la traducció al català.
  • Establir contacte amb diverses entitats públiques i privades per tal d’aconseguir subvencions per iniciar el projecte.

Els comentaris estan tancats.

fundaciocaixaenginyers censentitatsllenguacatalana