INICI
Què faria avui Joaquim Torrens-Ibern?
Joaquim Torrens-Ibern va morir per Setmana Santa de l’any 1975, als darrers moments del règim franquista. Una de les seves últimes actuacions patriòtiques va ser la proposta d’adhesió de l’Escola d’Enginyers al Congrés de Cultura Catalana, que en aquells moments es posava en marxa.
En una carta adreçada als seus fills, just abans de ser sotmès a una operació quirúrgica -que havia de ser poc important però que li ocasionà la mort- els deia:
Jo m’estimo el català com no poden imaginar els que mai heu vist vexada i atacada la llengua que la vostra mare us ha ensenyat.
Torrens-Ibern havia treballat molt, en les pitjors circumstàncies, per la seva llengua, com sovint hem repetit des de la nostra Fundació. Va col·laborar a definir i fixar terminologia científica i tècnica rigorosa, col·laborant amb l’Institut d’Estudis Catalans. L’any 1959 va ser nomenat tresorer de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, quan aquesta va tornar a emprendre les seves activitats en la clandestinitat, i l’any 1973 va passar a ser-ne director. L’any 1974 la secció de Ciències i Tecnologia de la Gran Enciclopèdia Catalana s’hi posà en contacte per demanar-li que s’ocupés dels articles sobre estadística, i ell ho acceptà amb il·lusió, s’hi comprometé, hi posà a treballar gent del seu equip, i redactà personalment, entre d’altres, l’entrada “Estadística”.
La prematura mort l’any 1975 va tallar en sec el seu compromís amb la llengua, sobretot en aquells aspectes on ell podia aportar els seus coneixements tècnics i científics.
Ara, passats 37 anys de la seva desaparició, ens trobem la llengua altre cop sotmesa a tota mena de sacsejades i maltractes. El Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem (de forma més matisada el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), pressionen de forma asfixiant, un i altre cop, el desig de normalitat d’una llengua, i ara ja no en nom d’una dictadura, sinó en nom d’una Constitució i d’unes lleis que, amb l’excusa de defensar els drets individuals menystenen la voluntat d’una nació. Els enemics de la nostra identitat, siguin del color polític que siguin, saben bé el que persegueixen i en aquest objectiu van tots a una: la nostra dilució com a poble.
Proposem als nostres lectors, amics de la Fundació Torrens-Ibern, que es facin la pregunta que encapçala aquestes línies:
Què faria avui Joaquim Torrens-Ibern?
